dimarts, de desembre 02, 2008

LA REINA NEGRA

Poesia que vaig fer originalment en Castellà ara ja fa uns 20 anys i que no tradueixo perquè perd la rima. I tots tots els Catalans som bilingues, com a mínim. 


Has sido la reina de mis tinieblas,

pusiste brumas en mis sueños,

rompiste todos mis empeños,

quitaste magia a mis palabras.

 

Fuiste tu, un dulce señuelo,

en el que libando el néctar de su esencia,

me atrapaste con su irresistible apariencia,

para alimentar tus insaciables deseos.

 

Encerrado en tu cárcel de cristal,

a través de su sutil transparencia,

asistí impotente en diabólica ausencia,

a tus arranques de mujer fatal.

 

Ahora que voy a abandonarte,

tomaste una apariencia virginal,

mas tu eres, un engaño total

y ni en, sueños podré perdonarte.

 

Sin nadie a quien poder herir,

ahora que te ves perdida,

luchas y te revuelves enloquecida,

para vencer los fantasmas que hay en ti.

 

Haciendo esfuerzos titánicos,

he dejado piel en tus redes,

pero ahora tu ya no puedes,

ejercer en mi tus caprichos.

 

No te alimentarás mas en mi luz,

corté tus alas, mariposa nocturna,

morirás al inicio del alba,

mi libertad será tu cruz.

 

Es tu mundo todo fantasía,

nubes de sutiles encantamientos,

reflejos de irreales esperpentos,

retales dolorosos de tu agonía.


Josep M.