Bocins tal com polsina,
flueixen del meu cervell,
en remota confluència
de memòria i de temps.
Versemblants en presencia,
Amb indicis del present,
fermats rere la muralla,
expectants i impacients.
Com una revolta interna,
esdevenen incongruents.
Sentiments els nou nats,
ulls closos i indefensos,
experiència els del passat,
a l’aguait t i recelosos.
Tot sentint el ten flaire,
en esdevé un aldarull,
els nou nats es fan nombrosos,
inquiets i imprudents.
Els del passat desbordant,
ja no escolten els consells,
trenquen la subtil barrera,
com un tropell efluent.
En un sobirà desconcert,
tot el cos es commou,
les mans que t’acaronen,
la boca en besar-te,
el cor que batega foll.
Tot en esperant l’esclat,
d’uns instants de pau,
moments d’amor i de friso.
Més en el fons resten pacients,
del passat les sapiències,
dons molt bé es recorden
de fortes sotragades,
de cruels desil·lusions,
de coses enrevessades,
d’amors sense gens de fons.
Però a la fi la raó impera,
i els nou nats entristits,
retornen avergonyits,
a engrossir els prudents,
ancestres del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada