dijous, de desembre 11, 2008
LA RAO I EL, SENTIMENT
Bocins tal com polsina,
flueixen del meu cervell,
en remota confluència
de memòria i de temps.
Versemblants en presencia,
Amb indicis del present,
fermats rere la muralla,
expectants i impacients.
Com una revolta interna,
esdevenen incongruents.
Sentiments els nou nats,
ulls closos i indefensos,
experiència els del passat,
a l’aguait t i recelosos.
Tot sentint el ten flaire,
en esdevé un aldarull,
els nou nats es fan nombrosos,
inquiets i imprudents.
Els del passat desbordant,
ja no escolten els consells,
trenquen la subtil barrera,
com un tropell efluent.
En un sobirà desconcert,
tot el cos es commou,
les mans que t’acaronen,
la boca en besar-te,
el cor que batega foll.
Tot en esperant l’esclat,
d’uns instants de pau,
moments d’amor i de friso.
Més en el fons resten pacients,
del passat les sapiències,
dons molt bé es recorden
de fortes sotragades,
de cruels desil·lusions,
de coses enrevessades,
d’amors sense gens de fons.
Però a la fi la raó impera,
i els nou nats entristits,
retornen avergonyits,
a engrossir els prudents,
ancestres del passat.
dimarts, de desembre 02, 2008
LA REINA NEGRA
Poesia que vaig fer originalment en Castellà ara ja fa uns 20 anys i que no tradueixo perquè perd la rima. I tots tots els Catalans som bilingues, com a mínim.
Has sido la reina de mis tinieblas,
pusiste brumas en mis sueños,
rompiste todos mis empeños,
quitaste magia a mis palabras.
Fuiste tu, un dulce señuelo,
en el que libando el néctar de su esencia,
me atrapaste con su irresistible apariencia,
para alimentar tus insaciables deseos.
Encerrado en tu cárcel de cristal,
a través de su sutil transparencia,
asistí impotente en diabólica ausencia,
a tus arranques de mujer fatal.
Ahora que voy a abandonarte,
tomaste una apariencia virginal,
mas tu eres, un engaño total
y ni en, sueños podré perdonarte.
Sin nadie a quien poder herir,
ahora que te ves perdida,
luchas y te revuelves enloquecida,
para vencer los fantasmas que hay en ti.
Haciendo esfuerzos titánicos,
he dejado piel en tus redes,
pero ahora tu ya no puedes,
ejercer en mi tus caprichos.
No te alimentarás mas en mi luz,
corté tus alas, mariposa nocturna,
morirás al inicio del alba,
mi libertad será tu cruz.
Es tu mundo todo fantasía,
nubes de sutiles encantamientos,
reflejos de irreales esperpentos,
retales dolorosos de tu agonía.
Josep M.
divendres, de maig 19, 2006
dilluns, d’abril 10, 2006
dijous, de setembre 29, 2005
dilluns, de setembre 12, 2005
divendres, de setembre 09, 2005
dijous, de setembre 08, 2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
